química deguda á la vellura, que dulcifica las tintas, que vivifica las carns y dona un conjunt de veritat sorprenent.
Tots los cuadros de Ribera, al entrar en un museu, se coneixen de lluny, tots portan lo sello del gran pintor realista valenciá. Son St. Pau dins lo desert, St. Sebastiá, en lo saló de pinturas, sa Adoració dels Pastors, en la Catedral, son obras mestres de lo millor de Ribera. Quin vigor d' entonació! quin coneixement anatómich en eixos cuadros! y en la Adoració dels Pastors, quin sentiment, quin ideal en la testa de la Verge!
Certament que Ribalta fa honor á la escola valenciana. Sos nombrosos cuadros que contenen lo museu y la Catedral son de gran mérit; pero que pálits, que esmortuhits de color al costat dels de Ribera, no tenen sos tochs vigorosos, lo clar obscur, lo relleu; son més idealistas; la pintura es més llepada, más bonica. Lo mateix se pot dir de Joan de Joanes. Ribera y Rembrandt de la escola flamenca, son los reys del clar obscur.
Cada dia dedicava part del matí á estudiar los cuadros del museu. Per la tarda anava á la Catedral qual arquitectura y riquesa m' encantava; hi passava horas. No es la Catedral severa, fosca, ascética de la ogival de Barcelona, que inspira al cristiá un sentiment religiós, recullit,
