lico, havian tractat eixa gran composició. Se prepará per actes de contrició, per fervorosas pregarias, fent dejunis, lo que li doná coratge é inspiració pera empendre y acabar eixa obra extra-mondana.
Lo piadós Jesuita fou molt satisfet del travall de son amich y trobá la obra tal com desitjava, la cara de la Verge semblant á l' aparició.
Tal es la llegenda que se refereix á una de las obras més admiradas de Juan de Joanes. La Purisima Concepció, preciós cuadro entre tots los demés que en lo segle 18 gosava encara de gran veneració. Segons lo primer traductor de Palomino, en 1749, eix cuadro era exposat al respecte dels fidels en la capella de la casa professa de la companyia de Jesús á Valencia. M' agradaria saber si s' hi troba encara.
Seria verament un crim lo confondre un Rafael ab un Juan Vicente. Nó, may lo deixeble igualará al mestre. Lo que será pera Joanes un gran honor es lo haver sigut un dels primers en fer véurer als pintors espanyols los camins que conduheixen á l' elegancia, á la hermosura.
Sens dubte ha probat de donar á son pintar la elegancia romana; pero no ha sigut may infidel al temperament de son país; y encara que 's demostri imitador servil, persisteix y se descobra sa nacionalitat.
