Passá llargas horas extassiat, devant las pinturas de Rafael y sobretot de Sebastiá del Piombo del qual feu moltas cópias. Sembla que també anava sovint á visitar lo taller dels Caraggios quins pintors eran tots més joves qu' ell y qual fama comensava á ser coneguda en lo món.
Combinant eixas influencias varias, Ribalta arribá á ferse un estil, una manera itálico-espanyola, un método propi, sério y atentiu.
Quan se cregué tenir un pinzell hábil y segur, se cuytá de retornar á Valencia.
Sa primera visita fou naturalment per son vell mestre. Lo trobá fora. La porta de son taller era oberta; entrá; vegé sobre 'l caballet una tela mitj bosquejada. Ribalta pren pinzells y paleta, s' assenta; ab prestesa maravellosa acaba la pintura comensada y se retira.
Qual fou la sorpresa del vell mestre al trobar son cuadro del tot ben acabat y reixit. Cridá sa filla, que estava enterada de tot; lloá devant d' ella l'habilitat del artista desconegut, misteriós, que semblava enviat pe'l cel en ajuda de sa vellesa. — Aquest es lo pintor que ha d' ésser ton espós y no aquell ignorant de Ribalta. Sa filla lo deixá parlar, y després li explicá lo misteri.
L' imbroglio s' acabá com se suposa: Ribalta obtingué la má y se casá als pochs dias ab sa estimada.
