vius... Heus aquí lo que convenia á un artista que semblava haver nascut per esser lo pintor per excelencia dels torments y execucions de la Santa Inquisició.
Ribera era molt jove quan deixá Valencia per anar á Italia. Peró ni sa joventut ni sa pobresa cambiaren son humor; guardá sa natural altivés á pesar de la miseria, com conservá lo gust de las composicions horribles en presencia de las serenas composicions de Rafael.
Si hem de creurer l' historiador Dominici qui escribia en 1742 uns 60 anys avans Bermudez, fou á Nápols y no á Roma que Ribera fou presentat per son pare á Miquel Angel de Caravaggio, quals llissons eran tan conformes ab lo temperament de l' Espanyolet.
Comensá en lo taller d' aquell terrible mestre per estudiar testas d' apóstols, de vells; y ja allavors se complaguia en pintarlas marcadas de tots los signes de la edat caduca. Estudiava cada muscle ab precisió afectada pero sorprenent; feya ressortir ab satisfacció la duresa y lluentor dels ossos, dels tendóns, las llagas d' antigüas feridas, las falanges dels dits de la má ab sas arrugas més fondas, com arrugas de marbre, tal com la vida las cava, no en carnacions frescas y agradables, pero si en pells secas, espessas y colradas d' un cos robust que lluyta encara contra la decrepitut.
