L' artista que imitava lo natural ab tanta passió, tenia sols 17 anys. Sa predilecció en sa manera de fer se trobava allavors tant decidida que durant sa estada en Roma, copiá las obras de Rafael sense per xó modificar en res sa originalitat. La gran miseria en que 's trobava no feu gens disminuhir son ardor afanyosa per lo travall. Sovint se 'l veya pels carrers dibuixant á l' ombra com al sol.
Un dia que en un carrer estava molt ocupat en dibuixar, passá un cardenal que notá la gran aplicació del jove pintor, sa pobresa, sa baixa estatura, y á través los parrachs de sa vestidura li semblá veurer á traucar no solament l' orgull pero també lo genit. S' apropá y oferí á Ribera un refugi en son palau. Pero nostre pintor després d' acceptar la oferta del cardenal no tardá gayre á arrepentirsen. L' habitació d' una cambreta á l' entressol del palau, l' humillava, puig si amava la servitut era pera imposarla no pera rebrerla. Se 'n fugí amagadament del palau sense donar las gracias á son caritatiu benefactor; preferí tornar alegrament á la miseria, á la pintura, á la llibertat.
Qui ho creuria! l' únich mestre qui després del Caravaggio produhí lleugera influencia sobre Ribera, fou lo Correggio.
En un viatje que feu á Parma, l' Espanyolet se deixá guanyar un instant per lo pintor de la hermosura. Sa salvatje naturalesa no pogué resistir á la dolsa conmoció que despertá dins la seva ánima la vista de las composicions d'
