aquell genit ditxós. Peró, ¿no es una estranyesa lo veure Ribera admirador del Correggio?
Ribera veu la creació en una negror; obscurirá la virginitat, envellirá lo natural, entristirá fins á la joventut, y sols sabrá pintar l' alegría donant una expressió ferotja á la cara il·luminada del butxí.
Lo Correggio, molt al contrari, fa estimar lo sol, l' amor y la vida; enpasta de gruix las carns; dona á las figuras suavitat per medi d' ombras transparents; nos las presenta adormidas baix una llum suau dins cúpula d' iglesia, joguinejant dins atmóstera lluminosa que esborra las pedras del edifici.
Ribera fou seduhit per aquella pintura; feu moltas cópias del Correggio, y al tornar á Nápols causá gran sorpresa á sos professors executant ab pintura clara lo cuadro de Sta. María la blanca, destinat á la iglesia dels Incurables.
Pero las circunstancias, la falta de recursos, y sobre tot sa inclinació natural feren tornar l' Espanyolet á la pintura de Caravaggio.
Lo pare de Ribera qu' era oficial, de guarnició á Nápols, acabava de finar deixant sols á sa familia una pensió per cert molt módica y lo talent de son fill Joseph. Nápols comptava allavors pintors de gran fama: Santafé de Girolamo, Imparato, Battistello Caracciuolo, célebre per sas frescas, lo cavaller Massimo Stanzioni que se distingía empleant l' esiil enmantllevat al Guido y als Carraggios. Eixos mestres aconsellaren á nostre pintor de tornar á la sen-
