No tardá en presentarse la ocasió.
En la catedral de Nápols dedicada á St. Janer, se troba la capella vulgarment anomenada Lo Tresor. Los pintors més famosos d' Italia se disputavan l' honor d' adornarla. Lo virey havia encarregat lo Guido d' aquest travall. Pero ja los partidaris de l' Espanyolet havian jurat que sols ells pintarian aquella hermosa capella. Ribera que no sabia pintar á fresch ni ab cola entregá lo travall á Belisari Caracciuolo, reservantse per ell los grans panellsy 'ls petits altars adossats als pilars de la cúpula.
Tot just lo Guido fou arribat á Nápols, acompanyat de son deixeble Francesco Gessi, que no tardaren en veures los dos rodejats de caras sinistres.
Una tarda lo Guido sab que son company ha sigut deixat per mort á la porta de sa casa, assessinat per un desconegut. Desde aquell dia li semblá veurer per tot punyals alsats pera assessinarlo. Se 'n fugí de Nápols espantat.
La gelosía, pero una gelosía negra, moruna, s' havia apoderat de l' ánima de Ribera, la qual bastaria pera explicar los amarchs disgustos, las penas y mortificacions de que fou víctim lo Dominicano, quan vingué á Nápols pera rependrer la tasca deixada pel Guido.
Aixó se comprén de certa manera: un pintor com l' Espanyolet, qui per sas composicions excitava sorpresa y terror, no podia de cap manera ser partidari del modo de pintar del Dominico. Lo mateix que 'l Dominico semblava
