no fer cas dels procediments y dels efectes forsats del clar obscur, Ribera despreciava tots los pintors no iniciats á la mágia de las ilusions, que no manejavan com ell lo pinzell, que no sabian com ell enpastar de color sas telas, fer avansar los objectes, realsar ab destresa los clars.
Ribera haventse desfet de sos contraris empleant lo temor, las amenassas y l' assessinat, pogué disfrutar en pau de sa nomenada, opulencia y favors dels vireys de Nápols, successors del duch d' Ossuna. Sas dramáticas pinturas adornavan palaus, convents é iglesias. Los senyors napolitans, la grandesa d' Espanya, lo mateix Felip IV se disputavan las obras del pintor, honra de sa patria.
Succeheix casi sempre que 'ls carácters més altius son suavisats, humanisats per lo ben estar, los honors y la riquesa.
Lo ferotje pintor dels humans torments sonreia ara satisfet de sos triomfs. Las angúnias de la gelosía havian desaparegut; sols era possehit del sentiment calma de sa forsa; son orgull avans tant intransigent é insoportable havia sigut reemplassat per l' ostentació de sas riquesas y lo fastuós de sas costúms.
Vivia en Nápols, en son palau, en front de la iglesia de St. Francisco Xavier, com un gran senyor — alla grande — aposentos somptuosos;
