xar de nit lo que havia de pintar l' endemá de dia. Quan havia fixat sas figuras acabava son boceto sia ab ploma, sia ab sanguina ó llapis negre ó be ab capas d' ayguada.
Pintava los vells al natural. Se procurava modelos de vells sechs, encorvats, de molts anys, com se 'n veuhen en sos cuadros. Se 'n servia sobre tot pera pintar lo St. Geroni que tantas vegadas ha pintat ab tots los aspectes de la vellesa, pero sempre enmagrit per los anys, extenuat pel dejuni y penitencia; la pell del tot arrugada, pegada su 'ls ossos, sobre tot al costellám, demunt las caderas, pera ferlo més repugnant.
A voltas pinta un vell anacoreta, mitj vestit de vims, meditant sobre la biblia, un lleó per company y lo desert per horisó.
Una altra vegada lo pinta rodejat de llibres, segut sobre un roch, dins una gruta, sa meditació interrompuda per la trompeta que un angel, las alas estesas, toca á sas orellas, trompeta sinistre, enrotllada com una serp.
A voltas lo representa pegantse ab una pedra colps sobre son pit; ó bé ab un cráneo que li serveix de faristol pera sostenir la biblia oberta, en mitj d' un bosch solitari; los raigs de la lluna passan á través las brancas il·luminant de pálida claror marfilenya lo pit magre, ossat y las mans desencarnadas del penitent.
