algunas plantas s' atreveixen á apropars'hi atretas per la frescor; primer son plantas diminutas com las crucíferas; pero, á mida que l' aygol s' obre pas en mitj de la clapissa y de la boixerica, á redós del vent geliu, vénen las umbelíferas, ranúnculas, crasuláceas, etc.
¡Quín aplech de plantas cullía al cim d'aquellas altas serras! ¡Qué rica es la flora de nostres Pyrineus!
A la tarde tornava á la jassa ab los pastors. Pera conéixer los pastors de nostras altas montanyas, cal viurer ab ells set ó vuyt días, estudiant llur carácter, llurs costums.
Lo Pastor dels Pyrineus es alt, ben plantat, ferreny, cara enmorenada pe'l sol, séria, enérgica al par que bondadosa. Son trajo realsa encara més sa estatura: barretina, samarra de pell de moltó, faixa vermella, calsas de burat y botinas de pell que cobréixen part del peu calsat d' esclops feixuchs, ferrats de claus puntaguts. Portan sempre llur capa ab caputxa, de burat gris. Quan, desde la vall, apoyat sobre son llarch garrot, se l' veu al cim de la crena ó sobre un pich elevat, que s' destaca á l' horisont del cel, sembla lo Geni de la montanya.
Lo pastor del Pyrineu es sempre sério; raras vegadas se l' veu á riure, y encara son riure es un sonrís. Eixa serietat es deguda á sa vida contemplativa, als espectacles imponents que té á la vista: eixidas y postas de sol, tempestats, boyras, pedregadas, nits estrelladas, silenci imponent sols per la tronada... eixa gran veu
