de la naturalesa, d' eixa naturalesa abrupta, selvatge y grandiosa. Com viu en las altas regions, mira á sos peus las extensas planuras, la succesió de montanyas que s' pérden á l' horisont, negadas dins la calitja, limitadas per la mar, l' inmensitat. En los cims de Puigmal, de Canigó, de Bassibés, sembla més aprop del cel... son carácter sério se ressent d' eix espectacle magestuós que l' penetra, l' absorbeix.
En aquestas altas regions la posta del sol, la fí del día, es tant hermós com lo matí. La larde cau á las primeras horas del crepúscul; las ombras baixan en las fondaladas; lo sol daura encara los cims que 'ns rodejan, pero ja no es lo tó d' or viu del dia, es un tó rosat pálit com á sa sortida. Una boyra vaporosa s' extén sobre la gentil vall de Moréns; á voltas, desde la barraca, s' hi veu l' arch de sant Marti produhit per los últims raigs del sol á través d' eixes regions boyrosas; allavors lo círcol granítich se perfila á l' horisont al entorn del arch gegantesch y dona al fenómeno un relleu d' una serenidad indescriptible.
Sovint, quan, ab los pastors me trobava en aquells cims, veya escamots d' isarts; me'ls mirava ab la ullera pasturant ó ajaguts damunt la neu.
L' isart es dels quadrúpedos mes bonichs que tenim en nostres Pyrineus: esbelt, aixerit, lleu-
