com d' una cabra regullosa. En sos moments d' espant prou freqüents en eixa rassa tímida, lo mascle fa ab lo nas un reniflet com un xiulet agut pera avisar l' escamot que pastura.
Se nodréixen de las herbas mellors de la montanya que cap bestia los hi disputa, com l' herba dels relleixos dels cims escarpats. Fan com las cabras; prefereixen los tanys tendres dels arbustos que troban, y son molt amichs de pasturar las flors flayrosas.
A eixos gentils animals no 'ls hi agrada la soledat; com la major part de llurs congéneres los hi agrada viure en societat. Se 'ls troba per escamots de 30 y 50 caps. Al temps de llurs amors hi ha entre los mascles molta ardentor; se báten ab furor ells ab ells fins á deixar, á voltas, llurs banyas en la lluyta.
La femella porta vuyt mesos y fá sols un cabrit que segueix á sa mare durant cinch ó sis mesos, fins qu' es ben adult.
Com totas las mares, sa solicitut per son fillet es extremada. Apenas nascut té dos enemichs terribles: lo llop y l' áliga.
¡Quín instint més admirable! pera evitar lo primer, s' encingla ab son cabrit, durant la nit, en punts inaccesibles pe'l llop; de días lo mena dins las pinedas, en mitj de la malesa; amagat per las atapahidas matas de bálechs y rododendrons. Pero á pesar de tantas precaucions l' áliga n' afalcona sempre algun. Es la gran áliga imperial dels Pyrineus que s' emporta dins sas urpas xayet y cabridet com una palla; sa mare no l' pot defensar.
