Un día que'm trobava ab los pastors al peu de la crena descarnada de Grá de Fajol, me féren observar, no lluny de nosaltres, dúas áligas que, ab llur vol magestuós, voltavan un clap de pins. Prompte una se llensá arran de terra batent ab sas alas los matolls de boixerica, glapint com un gosset. — Allá hi ha novedat, me digueren los pastors; es ben cert que volen afalconar una llebra ó un cabrit. Corrérem vers aquell punt; la cabra fugí esporuguida; hi vegérem, amagat dins un matoll, un cabridet estemordit, nascut de pochs días. Donchs com l' áliga no l' podía envestir, cercava á espantarlo ab glapits y fressa de sas alas per ferlo surtir del matoll y agarrarlo; si hagués surtit lo mascle que voltava enlayre, s' hauria llensat demunt d' ell pera clavarli sos garfis. Pero lo singular fou que sa mare, tan esquerpa, fugí sols á poca distancia, presa de recansa d' abandonar son fillet. La tenía á tiro; hagués pogut fusillarla molt bé, pero aquell amor de mare m' enterni; claví mos dos tiros de balins á las áligas que s'enlayráren magestuosament sense ferne cas. Lo cabrit ab quatre salts fou al costat de sa mare y los dos desapareguéren fugint vers los canals de Grá de Fajol.
L' excursionista qui, de Camprodon, seguint Ter amunt, arriba á la jassa de Moréns, no deixará de notar eixa montanya pelada, abrup-
