guers de la formiga peculiar d' aquellas altas regions; formiga grossa, negrenca, que s' distingeix de sas germanas per son instint intel-ligent. Las agullas de pi que cobreixen lo formiguer son posadas en capas perpendiculars, com un teulat de palla, pera que no pugui entrarhi l' aygua. Durant lo llarch hivern se concentran dins llur niu esmortuhidas, fins que lo sol de Juny ha fos la neu que las tenía sepultadas. Allavors, reanimadas per son escalf, súrten joyosas de llurs casas de brossa, en negras corrúas, formant caminets; unas van, altras vénen; las obreras portan agullas de pi pera renovar lo teulat de la casa; las didas afanyosas portan diminutas granas de plantas que son los aliments que deuhen nodrir la nova generació que vindrá. Tot ho tenen disposat dins llur niu ab un ordre y previsió admirables: pisos d' estiu, pisos d' hivern, graners, estancias pera los ous, pera las rescent nascudas que las didas nodreixen, pera las larvas que també humitetjan ab llur saliva pera facilitárlashi la surtida de llur tendre closca. ¡Qué cosas tindrían pera contar si 'ns volguéssem extendre en descriure totas las probas de intel-ligencia que, com las abellas, nos dona eix inseressant himenóptero.[1]
Un día, un cassador dels nostres que feya una bacayna sota un pí, prop d' un formiguer, incomodat per las formigas que li corrían per
- ↑ Llegir Huber, Lund (Memoria sobre las formigas); Michelet, (L' insecte.
