damunt, s' aixecá, arreplegá un pilot de teya, y quant lo tingué encés, lo posá al peu del niu pera calarhi foch... acció criminal que no tenia perdó de Deu. ¡Quína alarma!., ne surtí un estol, una negror, corrent esparveradas pera reconéixer lo perill. Terrorisadas per l' incendi, anavan per la salvació dels ous; cada una ne portava un á la boca... ¡Quín desespero! ¡Quín esparpill!.. L' incendi va guanyant lo primer pis; ja las flamas llepan las salas dels graners; se sent l' espetech de las didas que, avans de deixar llurs fillets, se sacrifican, morint ab ells. Las obreras al veure cremar llur edifici, desesperadas, follas de rabia, se tiran de cap dins lo braser, no volguent sobreviure á tant horrorosa desgracia. Casi totas se deixan cremar avans que abandonar llur cara estada hont havían nascut tantas generacions Las pocas que s' salvaren voltavan lo formiguer, astoradas, contemplant, afligidas, las ruinas fumants de llur casa payral!...
La vall de Moréns, com la de Cadí y de Carençá, en lo mes de Juliol, es matisada d' hermosas floretas; lo rododendron tant abundant en aquells cims es tot florit de rosas vermellas d' un esclat y elegancia admirables, que fa ressurtir més encara lo vert d' esmeralda de son fullám. La molsa de las penyas es clapejada de diminutas floretas de vius y matisats colors.
