Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/247

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

sobre ella mateixa pera caure dins l' abisme. Avans d' arribar á baix, unas penyas que súrten de sobre plom de la muralla deturan y rómpen la columna, la qual s' estrella, convertintse en mil reguerets platejats que sembla joguinejan sobre l' relleu de las penyas. L' aygua; de cop parada, se recull un moment com si volgués pendre alé, y recau en extesa, com espléndida tela, dins lo gorch cavat pe'ls sigles, ver fossar granitich. Lo xoch d' eixas macissas mánegas d' aygua agita, remou l' ayre, y un ruixím, una pols humida vos fueteja la cara, mentres que lo torent, reprenguent son curs impetuós, salta, plé d' escuma, estrellantse pel rocám, en mitj de tronchs corcats de pins desarrelats, y corre encaixonat seguint sinuosos congostos fins á la vall.

A propósit de cascatas, dech fer al excursionista una observació molt justa. Las cascatas de nostras altas montanyas, visitadas al Juliol y Agost, no son res comparativament á las mateixas visitadas al comensar la primavera, á primers de Juny. Es veritat que no es estació favorable per causa de l' abundancia de congestas; pero pe'l Juny lo sol ja té virtut pera fondre la neu. Allavors si que s' pot contemplar las cascatas formadas pe'l torrent que devalla impetuós, plé d' escuma, timbas avall. Son volúm d' aygua es aumentat per la neu que s' fon; tota la montanya regala de brugents cascatas y cascatel·las que no s' véuhen en Juliol y Agost, que la neu ja es fosa.