Es espectacle que he vist sols una vegada en la vall de Cadí (Canigó), lo 10 de Juny. Los xaragalls y aygols se tornan torrents que botan de cingle en cingle pera juntarse á la ribera del fons de la vall. Tot lo circol retruny de llur fressa; per tot se véuhen rechs y reguets escumosos que joguinejan rost avall; per sobre las penyas degotalls y rajolins; la vall regala de goig al rebre l' ardenta alenada del sol de primavera, esperant ab dalé poguerse revestir de sas galas de flors y verdor.
En los masos de nostres Pyrineus desde lo més rich al més pobre hi trobaréu casi sempre un rellotge de paret tancat dins sa caixa de fusta; lo ténen á la sala dels ápats. N'hi ha que son veras joyas arqueológicas de dos y tres centurias. La caixa té son forat rodó hont se veu á balancejar lo péndul de coure que sol representar la cara del sol ó de la lluna; es ramejada de toscas pinturas de flors y fruyta de vius colors. Lo timbre del rellotge es molt agut; se sent de totas las estancias de la masía. L' únich encarregat de donarli corda es l' amo del mas; es fenya que se la vol; ho fa ab molt cuydado, fent pujar los pilons un després altre fins tenirlos á llur punt. Molts d' ells tocan los quarts y las horas; pero los pagesos se 'n desfán, perqué aixó de tant tocar los posa ab confusió.
Lo rellotge pera la masía de montanya es
