Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/249

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

moble essencial indispensable, que fá grans serveys als pagesos. Quan fá sol no l' necessitan; á qualsevol hora del dia sáben quina hora es sense enganyarse de gayre. A la nit quan lo cel está estrellat es lo meteix. Se sólen guiar ab la marxa de la constel·lació lo carro (ossa major) que, en totas las estacions del any ocupa al cel lo meteix lloch, voltant no lluny de la Polar. Los pagesos y pastors de la alta montanya de Cerdanya, Vallespir y conca de Ter no sols conéixen las horas del día y de la nit per la marxa del sol y estrellas, pero també saben preveure lo temps qu' ha de fer ab la eixida del sol. L' aspecte de las estrellas y de la lluna los hi dona també á conéixer. Lo rellotge de la casa serveix sols pera quan lo cel está cobert, y quan la masía se troba embolcallada en densa broma.

La broma que á voltas s' estén en la plana no té comparació ab la que cobreix las montanyas. En la alta cordillera pyrenayca, la broma hi es tant espessa que á cinch metres res se pot distingir; un hom s' hi troba oprimit, inquiet com quan se pert l' esma. Los cassadors d' isarts que conéixen pam per pam las altas serras, caminan anguniosos, parantse pera orientarse, sempre ab por de perdrers, lo que 'ls hi arriba sovint, malgrat d' ésser práctichs del país.

Un día d' Agost de 1884, ab mos intrépits companys de cassera En Borrat y Ballanosa, ab qui tantas y tantas vegadas hem recorregut las