Las creus de ferro qu' hem esmentat son plantadas pe'ls devots que van á Nuria, al cim de la crena de Carençá en lo punt hont s'ovira lo Santuari. Los romeus, al arribarhi, hi resan una salve. Fa alguns anys n' hi havía sols tres; ara n' hi ha set, lo que proba la devoció dels pelegrins.
Ademés en totas las colladas d' hont s' ovira lo Santuari, en los diferents camins per hont hi pujan los romeus de la Cerdanya espanyola, francesa, de Camprodon, de Ribas, s'hi troban creus que avisan al pelegrí de la vista del Santuari. N' es lo meteix en los santuaris ó ermitas d' una y altra vesant del Pyrineu.
Pero lo que crida l' atenció del excursionista es de trobar al cim de las altas serras, en aquellas soledats, creus de ferro plantadas en esquerda de penya. Llur significació es en recort d' una mort. Lo viatjant, lo mercader que atravessa l' Pyrineu, sorprés pe'l temporal, pe'l torp, per la broma, pe'l llamp, s' ha deixat caure al peu d' una penya hont ha trobat la mort. Los pastors al estiu troban sa carcanada rosegada pe'ls llops, l' enterran y sobre la mateixa penya hont s' havia recullit, hi plantan una creu.
En los pichs més elevats y espadats de la alta crena, també los pastors hi sólen fer un pilot de pedras piramidal que s' ovira de lluny.
