Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/257

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ga y Prats. La devoció á Sant Guillém es gran. Los pagesos l' invocan contra llamps y pestes, com á Sant Roch.

A l' altitut hont se troba la capella (1350 metres,) se veu gran extensió de país, lo panorama es grandiós. Prop la capella hi ha una font ombrejada per faigs seculars, d' una aygua molt freda; los pagesos diuhen que fa venir fam. Es á l' entorn de eixa font que 'l dia del aplech los romeus hi fan la dinada ab molta alegría y cantarellas.

Donadas eixas explicacions, contarém la llegenda de Sant Guillém de Combred.



Envers l' any 600, avans que la invasió dels alarbs hagués obligat als montanyesos de nostras comarcadas á refugiarse en los cims escabrosos del Pirineu, la montanya de Canigó era un desert espantós; sos boscos baixavan fins al plá; sols lo rugit de las feras torbava lo silenci d' aquellas soledats. A voltas se presentavan al peu de la montanya mónstruos disformes que portavan l' esglay en las masías y poblacions. Las fadas eran mestressas y senyoras de tota la montanya. Tenian llur palau en la vall de Cadí guardada per un drach que no hi deixava penetrar á ningú.

Cada vegada que las bruixas rentavan la bugada en los estanys de Cadí, lo cel se cobria de negras bromas, y la tempesta de llamps y pe-