Al arribar á l' estanyol de Comalada, portal del palau encantat, Sant Guillém sentí rugits espantosos. Lo drach, rodejat de las fadas enverinadas, se li presenta á la collada, la boca oberta, ensangrentada, flamejant, sa cúa escatosa reblincada com la de l' escorpí... Sant Guillém, al véurer aquella fera horrorosa, recula d' espant; l' ángel lo reconforta donantli sa fulgurant espasa. Llavors, plé de coratge, envesteix resoltament lo drach que fuig acobardit vers lo terrible avench del puig de Balatg; Sant Guillém lo consegueix á la vora del precipici, y donantli gran colp d' espasa, lo precipita dins l' abisme.
Las fadas presas d' esglay fugiren en tropell, unas vers los gorchs de Carençá, altras se capbussaren dins los gorchs de Cadí.
Lo puig de Balatg, per la part nort, es tallat á pich. Lo precipici forma com una ferradura de 300 metres d' altura. Al fons hi ha una congesta que no veu casi may 'l sol; no més per Sant Joan y Sant Pere que sos raigs, lliscant á través d' aquellas colossals murallas, venen á llepar durant una hora la superficie del glacer. A son extrem inferior s' hi veu un llach d' aygua verdosa ab crostons de glas. La gran congesta d' aquell avench es lo llensol baix lo qual está sepultat lo drach aterrat per Sant Guillém. Los pastors de Canigó asseguran
