Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/260

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

que, durant las tempestats, se senten encara los brams del mónstre que fa retrunyer l' espantós abisme.



Després de sa victoria Sant Guillém feu gran penitencia. Vivia dintre una cova alimentantse de llagostas, molsa y arrels. Pero com á l' hivern la terra era coberta de neu, s' hauria mort de fam; llavors los isarts y daynas baixavan de las alturas fentli conversa; las femellas li oferian sas mamellas plenas de llet que munyía y així s' alimentava.

Una de las coplas dels Goigs de Sant Guillém diu així:

Per Jesucrist aborrireu
tots los gustos d' aquest món
que á l' ánima amarchs son,
sols á la fam subsistireu
ab la llet que conseguireu
de dos daynas visitat.
Siau nostre llum y guia
Sant Guillém nostre advocat.


A l' estiu los pastors admirats de sas virtuts lo visitavan, y fou tanta la nomenada que adquirí que, de tota la montanya de Canigó, venian á escoltar la divina paraula.

Vejent la pietat d' aquells montanyesos, lo Sant resolgué construhir una capella. Tots l'