ajudaren. Quan fou acabada trobaren que 'ls hi faltava una campana per cridar los pastors á la pregaria y tocar á mal temps pera fer fugir las tempestats.
Allavors Sant Guillém se dirigí vers la farga de Valmanya, poblet situat al peu de la montanya, y demaná als fargayres que per l' amor de Deu li fessen una campana. — No tenim pas la costím de travallar per res, li respongueren; ja que no la podeu pagar feula vos mateix. Lo Sant se posá en pregaria y dirigintse envers la fornal, prengué un grapat de ferro fos, lo pastá ab sas mans y prompte ne feu una campana. Los fargayres, al veurer aytal miracle, se postraren á sos peus demanantli perdó y lloant ab ell la gloria de Deu.
Diuhen los goigs:
Fereu ab las propias mans,
mentres bullía lo ferro
la campana que es desterro
de neula, pedra y llamps
vergonya dels artesans
y gloria d' eix lloch sagrat.
Siau nostre llum y guía
Sant Guillém nostre advocat.
La campana pastada pe'l sant es la del teulat de la capella que te forma de mitra de bisbe y só d' esquella de remat; es toscament feta y s' hi coneixen las ditadas del Sant.
La capelleta, que per cert ha d' esser anti-
