Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/263

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

¡Adeu, adeu, montanya
hont he deixat mon cor!...
Al pensar jo ab ella
ne ploro de tristor!...




Ara, per acabar, deixém la llegenda pera donar algunas apuntacions arqueológicas sobre l' esmentat Santuari.

L' ermitatge de Sant Guillém estava avans baix la invocació de Santa María Magdalena. Fou donat al monastir d' Arles lo dia de calendas d' Octubre de 1195 per en Guillém II de Ceret, bisbe d' Elna (P. Puiggarí, catálech dels bisbes d' Elna. — Marca, Apéndice Colecció 1383.)

En la Galla Cristiana (col. 1087, tom. VI,) se llegeix lo següent:

Anno 1195 décimo quinto Philippi regis Calendis Octobris Guillelmus Helenensis episcopus eidem abbati (scilicet Roberto II ) constr. ecclesiam S. Maria Magdalana de Combred cum omnibus pertinentiis.

Sta. Magdalena de Combred havia d' esser, en aquella época, més que un ermitatge, si nos hem de referir al mot ecclesia y á una notació escrita en lo missal d' Arles (sigle XII,) que nos diu que lo mateix Robert II, se desprené á favor de Deu, de Sta. Maria Magdalena de Combred, y de Sant Guillém confessor de Crist, y de Guillém capellá del dit lloch, d' una ga-