Un any, á la fí de Setembre, no volgué deixar la santa casa, lo que causá molta sorpresa als pastors y gent de Caralps.
— Anau en nom de Deu! los deya, no vull que nostra estimada Mare estiga tan llarch hivern sense conversa; estich resolt á no deixarla; tots los dias me postraré á sos peus oferintli mas fervorosas pregarias.
— Pero santhome! vos morireu de fret...
— Será lo que Ella voldrá, ma resolució es inebranlable.
Allavors los pastors y pagesos de Ribas y Caralps se convenceren que obrava per inspiració divina, y no insistiren més. Li donaren una vestidura de pell de moltó que es la que atura més la fret; li deixaren bona provisió de galleta, vi, llenya y queviures pera que pogués arribar á la fi de l' hivern sense morirse de fret y fam. Los acompanyá fins á la creu d' en Riba; se despediren estrenyentli tots la má. Se 'n torná content vers l' ermita: entrá dins la capella, postrantse davant la Verge, oferintli, si fos necessari, lo sacrifici de sa vida.
Aquell any l' hivern s' anunciá molt rigurós. Ja á mitj Novembre, la vall de Núria era cuberta de quatre pams de neu. Pel Desembre la fret fou tant intensa que 'l termómetro, sols á la vall de Ribas, baixá á 20 graus... Qué tal estaria en la vall de Núria!... Més la gran tor-
