Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/31

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

interessava á 'n Manelet. Pero, que poch galant! Per qué no havia d' acompanyar las senyoras?... ell tan amable, tant obsequiós!... ¿per qué? Ni ell s' ho podia explicar: era prés d' un temor tonto, absurdo que de cap manera se podia avenir ab la urbanitat y obsequis que havia rebut d' aquellas senyoras.

Al ésser á la plassa, devant de la casa hont los Desplás estavan allotjats, D.ª Cisa volgué de totas maneras ferlas pujar. No fassin cumpliments, pugin á descansar. Pujaren y al cap de curta visita, en Freixineda digué que tenia que trobarse al más á la una, hont l' esperava un mercader.

— Que contenta estich d' haverlas conegudas! digué D.ª Cisa al despedirse de la Lluisa y sa mare; vinguin sovint; no fassin cumpliments; no puch oferírloshi la graciosa hospitalitat de vostés, á la Freixineda, pero tant eixa casa llogada, com á Barcelona, carrer de Sta. Agna, serán á casa de vostés.

— Visca molts anys; pero será á la condició que nos afavorirán de llur visita á la Freixineda, respongué la mare de la Lluisa.

— Será ab lo major gust.

— Los Freixinedas se dirigíren vers lo portal d' Espanya; las senyoras pujáren sobre dos borriquets ab llur silló, y emprengueren lo camí del más.

La Ros, las Lacases, las Rieras, tota la societat estiuhenca parlá dels Freixinedas, de llur ayre distingit com si visquessen á ciutat.