Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/32

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— Alsa! Manelet! li deyan sos amichs en Cisonet Oms y en Josepet Flaquer, quina polleta més guapa acompanyavas!... Ahont l' has desniada?... No pot esser que sia de montanya.

— Donchs, ho es: es del más de la Freixineda.

En aixó la Lola, la Pepeta, l' Amalia y altras senyoretas: — Vaja! Manelet sigui la enhorabona, digué l' Amalia. — Hem vist la ninfa que li ha fletxat lo cor, si, si... la poética pageseta de la Freixineda, digué la Pepita. — Tóquila, digué moll burlona, la Lola...

Li 'n feren tal broma que las deixá mitj enfadat. Se 'n aná á casa seva á tancarse dins sa cambra.


— ¿Mamà, digué la Lluisa, ha vist quantas familias forasteras hi ha á Prats? Hi haurém d' anar més sovint; me faria amiga ab aquellas senyoretas de la meva edat. Qué me diu de la senyora Desplá? qué senzilla! qué bona ha d' ésser!... sa fesomía té un no se qué de bondadosa, d' atractiva que se deu fer estimar per totas las personas que la coneixen; li asseguro que m' ha inspirat molta simpatía... y á vosté: mamá. — A mi també, filla meva; es familia distingida, estich ab tú que com més la coneixerém més l'apreciarém. D. Francisco Desplá ha conquistat ton pare, parlantli d' agricultura de bestiar... conversa de pagés que sabs li agrada tant. Demá vindran al más á fernos una visita.