Pero, me dirás: eix gran amor ¿es correspost? Eixa gentil pageseta ¿t' estima? Fill, no ho sé... pero que m' importa, si pera mi es una estrella, un ideal que ha despertat en tot mon ser eixa sensació desconeguda, deliciosa, que 'n diuhen amor! Després dech dirte que eix gran afecte deuria ésser correspost; perqué, ben cert, s' ha d' establir una corrent misteriosa, que emana del que estima al ser estimat. Eixa simpatía atractiva de dos ánimas la Lluisa l' ha de ressentir lo mateix que jo, lo cor m' ho diu: si no fos aixís, sería pera mí un desconsol, un desespero... No vuy pensarhi, no vuy ideas tristas que puguin enterbolir mon amor. Deixam creurer que m' estima com jo l' estimo... Ah! si sabesses quin sentiment més pur m' inspira!...
Que filosop s' ha tornat en Manelet diu que son afecte no 's pot analisar y l' analisa. Li hem de perdonar perqué en lloch de pensar ab lo cap pensa ab lo cor com tots los que 's troban com ell.
En Manelet fou per la Lluisa son primer amor, ressentia los mateixos sentiments qu' ell; pero quina diferencia: l' amor de la dona es pur, cast; estima no més una vegada; tanca dins son cor l' idol que adora; es lo santuari hont crema durant tota sa vida la llantia que
