un afecte material, palpable, fora del temple, al tornar á casa, res del home que miran ab indiferencia, pero si, d' un ser de Deu que puguin estimar, cariciar, un aucell, un gal, un gos, etc. Es estremada l' estimació que hi posan.
Las tias de mon amich Guillém tenen un gos llanut, lleig, llaganyós, esquilat de mitj en avall com lo gos d' un gitano. Ignoro d' hont lo havian tret; lo havian arreplegat de cadell; li deyan Xelin. Era llur estimat; lo cuydavan com á una criatura. Quan la tia Eulari lo volia acariciar, la tia Cisa li prenia de sos brassos y lo cobria de petons: pobre Xelin!... pobre fillet meu!... y acabat la tia Rafela y la tia Tomasa. Lo gos se deixava fer omplint las tias de babas. En lo saló tenia la seva butaca privilegiada. Lo pentinavan una vegada al dia, cada una una setmana per torn. Lo posavan á taula devant d' un plat d' escudella, ab un toballó nuat al clatell, com una criatura; lo servian, lo atipavan de sucre y dolsaynas. Tota la casa anava en renou pel gos. Al veurer tan gran estimació de las quatre tias, totas d' edat, inspirava un sentiment de riure y de compassió... Sempre la mateixa claror de la mariposa que aduch en la vellesa radia com una aureola del cor de la dona...
Un dia al surtir d' una funció d' iglesia las
