En aixó entra la Cisa — estupefacció, esglay de donya Ignasia mitj atontada... y sense donarli temps de revenirse del susto: — Vosté ha sabut la desgracia pel senyor Pere... pobre Xelin!... morí á la sis de la matinada!... Lo Xelin!... la Cisa!... lo senyor Pere!... l' enfit! ballavan pel cap de la Ignasia en furiós torbellí.
Ho comprengué tot, se las mirá ab compassió y las planyé: — Pobres Ponas!... sempre las mateixas... de génit y figura fins á la sepultura. Se retirá ab sonriure dolorós, planyívol, donántlashi lo pésam y s' en aná depresa á demanar una explicació á son marit.
La nit porta consell, diu lo refrá. Al veurer la seva senyora tant seria y malt humorada lo senyor Pere esclafí una rialla tant grassa que desarmá lo rencor de sa muller; ho prengueren per broma y 'ls dos de molt bona humor feren la burla de las Ponas.
Lo Xelin morí d' enfit de tant que lo atiparen en lo dinar de la festa de Santa Narcisa. Fou enterrat al jardí de la casa sota d' un gerro de flors que li serveix de mauseol.
Las tias lo ploraren molts dias. Ara han possehit un esquirol que, com es d' esperar, las fará oblidar lo Xelin, ja que lo temps esborra nostres recorts mes estimats.
A pesar de ferse cada dia mes vellas las Ponas se conservan encara. Quant las quatre van á una funció religiosa, sobretot lo divendres sant pels monuments, vistas de per darrera encara fan planta. Lo senyor Pere diu que son encar-
