rialla. Las germanas del Hospici ne deyan bé, puig que quan tenia lo farcellet fet las hi donava.
Durant llur estada á Figueras, lo metje Ferrer era conegut de totas las familias principals de la comarca.
Lo dia que se 'n aná establirse á Besalú, lo trobaren molt á faltar. Ara es vell y no li falta bona experiencia. Es apreciat per tothom y sobretot per sos malalts qui per son carácter franch y jovial los hi fa oblidar sos mals. A mida que passan anys creix sa bona humor; sempre 'n té una qu' altra per contar.
Los Ferrers s' han fet vells. Fa anys que viuhen á Besalú. Ell no vol visitar gayre y encara menos de nits. Sols s' aixeca per las familias amigas que visita, com las Ponas y los Zacarias.
Ella encara que vella continua fent llensolets y fassets de criatura, es la sola vera alegría que té en aquest mon, que li dona un reflexo d' ilusió maternal. Quant te lo farcellet fet ella mateixa lo porta á l' hospici; la mare superiora li entrega una criatura; ella l' assenta en una cadira baixa, se la posa á la falda, la despulla, la petoneja, la torna á vestir ab la robeta nova que li porta... A tots aquells angelets los estima com si fossen seus... Quin cor de mare! quin afecte!... quin amor!...
No, lo cor de la dona no s' envelleix may, ben diferent del nostre que ab las arrugas de la vellesa 's torna tot pansit.
