de molts anys, coneguts y apreciats de tota la comarca del Fluviá. Lo senyor Cosme, lo pare, era un sabi. Ab las nocions de botánica que havía adquirit en sos estudis, s' havía dedicat á las plantas medicinals que coneixía millor que cap herbolari. Los pagesos no necessitavan metge, sabian que 'l senyor Cosme los hi donaria las herbas que 'ls havian de curar á ells y llur bestiar.
La botiga dels Cosmes posseheix un elixir compost de plantas aromáticas medicinals, cullidas á la montanya, que te molta anomenada: fou compost per un besavi de la familia; es estomacal y fa pahir. Ademés lo senyor Cosme fa un bálsam pera curar talls y nafras que fa miracles. Quan lo volgué batejar no sabía quin nom donarli. Lo metge Ferrer, sempre de gresca, li digué: ja que vos diheu Cosme digauli bálsam cosmétich, y aixís fou. Pero quan n' enviava remesas als apotecaris d' Olot, Figueras y Banyolas, li tornavan dihentli que no volian ungüent de barber. Allavors, al contar al senyor Pere la confusió en que 's trobava, li digué lo metge: ja que no vol que 's diga ungüent cosmétich, díguili cósmich, ja que de totas maneras te que portar son nom; y aixís s' anomená; pero 'ls apotecaris y envejosos l' anomenan ungüent cómich, com si fos permés burlarse d' un remey que feya tan de bé.
En sos estudis botánichs lo senyor Cosme ha fet una observació per cert molt singular que dona gust sentirli explicar: La Providencia,
