á la galeria de darrera sa casa que dona al jardinet; hi te una cardina, un verdúm, un gafarró y un pinsá; en un recó de la galeria una cria de canaris. S' havia empenyat en volguer criar rossinyols; pero, á pesar de las precaucions que prenia á l' hivern se li morian. Criava un merlot que havia comprat á un sabater que xiulava la Marsellesa, es dir los primers compassos perqué á lo millor acabava per un xiulet agut que se sentia de tot lo carrer.
En lo jardinet no hi te cap flor sino plantas medicinals de tota mena, donsell, ruda, malva, scrofularias, fonolls, menta; lo que feya dir al senyor Zacarias que era mes cementeri que jardí.
No se posá al cap la bona dona de 'n Zacarias, la Rufina, de volguerlo casar!... Es idea que fa temps la barrinava. Comensá á tirar sos plans. De cap manera volgué ráurer ab las Ponas, puig que se 'n havia enportat massa xascos. Lo senyor Cosme tenia allavors 60 anys; necessitava una dona de 5o.
En lo carrer de Banyolas vivia una beata, viuda d' un comandant retirat qual viudedat li sufía per viurer. Es amiga de la Rufina, molt dona d' iglesia, té uns 5o anys y los porta molt bé. Se diu Madrona.
Un dia, al surtir de sermó, la Rufina aná á pendre xocolata á casa sa amiga. Parlaren del sermó que precisament havia versat sobre 'l matrimoni.
— Quin predicador mes eloqüent! digué la
