no 's passava dia que no s' hi vejés un penjat. Com eran sempre despullats no se savia si eran paysans ó soldats francesos, pero hi dominavan la gent de somatent de la comarca. Ningú se cuydava de despenjarlos. Tots los corps de la encontrada hi acudian com á una festa major. Lo viatjant feya una volta per no toparse ab lo suro dels Penjats.
Aixó se comprén: las nombroses columnas francesas que escoltavan los comboys dirigits al setge de Gerona rebian sempre ensá enllá algunas escopetadas que feyan moltas baixas, malgrat lo terror y la vigilancia dels cossos d' exércit que ocupavan lo país. Lo pagés anava xáno xáno á la vinya, sa escopeta ben amagada dins una bardissa; passava un comboy, corria tot seguit, amagat, ajupit darrera dels suros, apuntava llarch rato y: pixech!... una escopetada que semblava espifiada pero que feya anar un soldat de capgirell; se 'n tornava amagadet cap á sa vinya, la escopeta ben ficada dins lo barder; empunyava 'l magall com si res hagués passat. Arribavan los soldats; trobavan lo pagés cavant la vinya. — Ets tú que has tirat? — Jo?... ay probre de mí! no sé de que 'm parlan. Més no 'n feyan cas, tanta era la rábia que tenian d' ésser tirotejats sense veure ningú. Allavors, s' enmenavan lo pagés y una hora després ja se 'l veya al suro dels Penjats.
