Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/94

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Una vegada, al saber los del suro del Consell lo descalabro dels francesos en lo setge de Gerona, s' envalentonaren, reunintse un centenar pera atacar un comboy. Mataren molts soldats; més hagueren de fugir y vuyt valents d' aquells pobles caygueren presoners. A la mateixa tarde ja 's veyan penjats á las brancas del suro, uns en front dels altres; lo fort tramontanal los feya balancejar, topantse uns y altres com si ballessen una polka macabra.

Mes també, que se 'n veyan d' ossadas y carcanadas gabatxas per aquellas malesas y barranchs!

La majort part de las tropas que entravan pel Portús, dirigintse al setge de Gerona eran alemanys, soldats de murrió de pel; homes com un sant Pau. Al principi anavan molt desprevinguts. Passant los comboys per la carretera nostres pagesos n' havian com un segar de pésols. Darrera de las penyas, darrera dels suros, pif! paf!... plomalls de fum que semblavan sortir de terra .. una dotzena de soldats estirats. Sembravan de morts la carretera fins al pont de Campmany; l' escolta del comboy corria y no veya ningú.

Nostres somatents montanyesos tenen y han tingut sempre sanch dels llurs passats los Almogávers. Desde 'l xafarranxo que féren de las tropas de Felip l' Atrevit, llur táctica y valor