Vés al contingut

Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/106

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

dors, malgrat que ells no ha estat amb aquesta idea que m'han acusat i condemnat, sinó creient fer-me mal, i això mereix una reprovació.
eJo no els demano res més que una cosa. Quan els meus fills seran grans, atenesos, castigueu-los turmentant-los com jo us he turmentat, si us sembla que estimen la riquesa o alguna altra cosa primer que la virtut; i si es pensen ésser alguna cosa i no són res, renyeu-los com jo us he renyat a vosaltres perquè no s'ocupen del que cal i es pensen ésser alguna cosa no valent res. Si feu això, m'haureu fet justícia, a mi i als meus fills.
42 Però és hora d'anar-nos-en; jo per morir, vosaltres per viure. Qui de nosaltres va a una millor sort, és obscur per tothom llevat del déu.