St. I
p. 43
aSòcrates.— Per què compareixes a aquesta hora, Critó? O és que no és encara molt dejorn?
Critó.— Molt, encara.
S.— Quina hora deu ésser?
C.— Punta d'alba.
S.— M'estranya que el guarda de la presó t'hagi volgut deixar entrar.
C.— Ens coneixem de venir sovint aquí, Sòcrates, i demés ha rebut de mi algunes gratificacions.
S.— Has arribat ara, o ja fa estona?
C.— Ja fa una estona.
bS. — I doncs, per què no em despertaves de seguida en lloc de seure en silenci al meu costat?
C.— No, per Zeus, Sòcrates, jo mateix no hauria volgut haver de sofrir una vetlla i un dolor tals; així fa estona que m'admiro de veure com és suau el teu dormir; i no et despertava expressament perquè passessis aquest temps el més dolçament possible. De tota la vida, que en les més diverses ocasions t'he considerat feliç pel teu caràcter, però mai tant com ara, en veure amb quina tranquil·litat i quina calma suportes la calamitat present.
S.— Tanmateix, oh Critó, no m'escauria, a la meva edat, de rondinar perquè he de morir.c
