Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/120

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

tes, creu-me ara encara i salva't. Car si tu mors, no serà per a mi una sola calamitat, sinó que ultra ésser privat d'un amic com no en trobaré mai un altre, a molts dels que no ens coneixen bé ni a tu ni a mi, cels semblarà que havent-te pogut salvar despenent diners, jo me n'he desentès. I digues: hi ha res de més vergonyós que semblar fer més cas dels diners que dels amics? Car la major part de la gent no voldrà creure que tu no has volgut sortir d'aquí, malgrat que tots ho desitjàvem.
 S.— Però què se'ns en dóna de l'opinió de la gent? Els millors, en el parer dels quals val més aviat la pena de pensar, creuran que les coses han passat com han passat realment.
 dC.— Però tu veus prou que cal ocupar-se també de l'opinió de la gent. Perquè el cas actual demostra que la gent pot produir no pas un mal petit, sinó gairebé el més gran de tots, quan algú és calumniat prop d'ella.
 S.— Tant de bo que la gent pogués produir els mals més grans, per tal que també pogués produir els béns més grans; així estaria bé. Però no pot produir res de les dues coses; car no té capacitat d'actuar ni amb seny ni sense; sinó que fa el que li duu l'atzar.
 eC.— Potser és així. Però digues-me, Sòcrates, tens por per mi i pels altres amics que si tu te'n vas d'aquí els sicofants[1] ens suscitaran alguna qüestió per haver-te fet fugir i ens veurem obligats a perdre tota la fortuna o almenys molts de diners i a sofrir encara al damunt alguna cosa més? 45Si tens por d'això deixa-ho córrer. Car és just que els que et salvem sofrim aquest perill i un de més gros si calgués. Creu-me doncs i no facis pas altra cosa...
 S.— Això és el que em preocupa, Critó, i moltes altres coses.
 C.— Doncs no temis això. Car comencen per no ésser gaires els diners que volen els que estan disposats a salvar-te i a treure't

  1. Els sicofants tenien originàriament ta comanda de denunciar els que exportaven figues de l'Atica. Així l'etimologia del mot és: σῦκον, figa, i φαίνω indico. Després esdevingueren delators de professió, una mena de policia secreta, molt poc considerada pero temible, al servei dels polítics.