amb tu, Critó, si el raonament sembla altrament ara que m'esdevé això, o el mateix, i si cal deixar-lo córrer o bé obrar segons ell. Em sembla, doncs, que tots aquells que semblen parlar per alguna cosa, diuen el que jo deia ara mateix, que dels parers dels homes n'hi ha que cal tenir presents i d'altres que no. eAixò, pels déus, Critó, no et sembla dit amb raó? Car tu segons el que es pot humanament preveure no has de morir demà 47i la desgràcia actual no et pot fer desviar. Fixa't, doncs; no et sembla just de dir que no cal respectar tots els parers dels homes sinó uns sí i d'altres no i no els de tots els homes sinó els d'uns sí i els dels altres no? Què dius? No et sembla bé això?
C.— Em sembla bé.
S.— Així els parers justos han d'ésser respectats, però els erronis no?
C.— Sí.
S.— Però els parers justos no són els dels homes intel·ligents i els erronis els dels ignorants?
C.— Com podria ésser altrament?
S.— Està bé: què diríem sobre aquest cas? Un home que fa exercicis gimnàstics per dedicar-se a la gimnàstica, bté presents l'elogi i la censura i el favor de tots els homes o només els d'aquell que s'escau a ésser metge o mestre de gimnàstica?
C.— D'aquell sol.
S.— Per tant, li cal només témer les censures i felicitar-se dels elogis d'aquell únic i no dels de la gent.
C.— És evident.
S.— Així, doncs, cal que obri i s'exerciti i mengi i begui, segons el parer de l'entès i del mestre més que no segons els parers de tots els altres.
C.— Així és, en efecte.
cS.— Bé; i si desobeeix i no atén el parer i els elogis d'aquell i fa cas de les raons de la gent que no hi entén res, d'aquesta feta no li vindrà cap mal?
C.— És clar que sí.
Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/126
Aparença
Aquesta pàgina ha estat validada.