Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/138

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

bposició més elevada als ulls dels déus i dels homes de seny que la mare i el pare i els altres ascendents? I que quan està irada cal cedir i tractar de calmar-la més que no al pare? I que cal o bé convèncer-la, o bé fer el que mana i sofrir amb calma si determina de sofrir, ni que sigui ésser assotat o encadenat o dut a la guerra a ésser ferit o a morir? I que cal fer tot això i així és just; i mai no s'ha de cedir ni de recular, ni d'abandonar el lloc, ans en la lluita, i a la presó, i pertot arreu, cal fer el que mana la Ciutat i la pàtria, co convèncer-la de la manera que s'avingui amb la justícia? I que la violència, que és impietat d'usar-la amb el pare i la mare, més ho és encara d'usar-la amb la pàtria? Què respondríem a això, Critó? donaríem la raó a les lleis o no?
 C.— A mi em sembla que sí.
 S.— Pensa doncs, Sòcrates, dirien potser les lleis, si nosaltres tenim raó en dir que no és just d'intentar fer-nos el que intentes. Car nosaltres que t'havem posat al món, que t'havem pujat, que t'havem educat, que t'havem fet participar, com a tots els altres ciutadans, dde tots els béns que estaven a la nostra mà, proclamem, malgrat això, que qualsevol dels atenesos que vulgui, després que ha estat declarat major d'edat i ha pres coneixement de la vida pública i de nosaltres, les lleis, pot, si no li plaem nosaltres, sortir emportant-se totes les seves coses i anar-se'n allà on vulgui. I cap de nosaltres, les lleis, no és un entrebanc ni posa prohibició a això, que si algú de vosaltres no plaent-li nosaltres ni la Ciutat vol anar-s'en a una colònia o a un altre lloc, se'n vagi allà on vulgui emportant-se el que és seu.e
 Aquell que de vosaltres roman, havent vist com administrem la justícia i com governem la Ciutat, ja diem que reconeix de fet que el que nosaltres ordenem s'ha de fer, i el que no obeeix diem que és culpable triplement; perquè havent-li donat la vida no ens ha obeït, perquè no ens ha obeït havent-lo pujat, i perquè havent promès d'obeir-nos ni ens obeeix ni prova de convèncer-nos si fem res que no estigui bé, malgrat que nosaltres només proposem i no determinem asprament, 53deixant un dels dos ca-