Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/16

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


criteri — dades que són confirmades pels altres —, el fet de la precedència de la República envers les Lleis i de la publicació de les Lleis a les darreries de la vida de Plató.
 Un altre criteri és el de les al·lusions a personatges o esdeveniments del temps. Evidentment l'al·lusió a un fet no ofereix sinó la garantia que el diàleg és posterior a ell. Res no ens fa saber, però quant de temps és posterior, encara que en ocasions sigui possible una conjectura versemblant.
 En el Menó 90a s'al·ludeix, amb evident anacronisme respecte a l'acció dels personatges del diàleg, al suborn d'Ismènias, que tingué lloc en començar la guerra de Corint (395). És, doncs, després d'aquesta data, probablement no gaire després, ja que el cas sembla ésser citat com una cosa notòria, que el Menó fou escrit. També en la República és citat el mateix personatge (336a), probablement en to sarcàstic, com un home riquíssim. És, doncs, probable que també el primer llibre de la República és posterior a 395.
 L'al·lusió del Menexen (245e) a la fi de la guerra de Corint (386) prova que el Menexen és escrit després d'aquest any.
 El Convit (193a) al·ludeix a la dispersió dels habitants de Mantinea, que tingué lloc l'any 385.
 També el Teetet (175a) sembla fer suposar una època no anterior a 371.[1]
 Que Eutífron, Apologia, Critò i Fedó són posteriors als fets que expliquen, és obvi.
 Això són totes les dades segures que s'han obtingut per mitjà d'aquest criteri. D'altres resultats són molt més discutits.
 Un altre criteri és l'al·lusió d'un escrit a un altre del mateix Plató. Aquest criteri, però, si ens fixem només en les al·lusions indiscutibles, ofereix molt poques dades. El Teetet, el Sofista i el Polític, són concebuts com una trilogia. El fet que en el Teetet el protagonista sigui Sòcrates i en canvi en els altres dos diàlegs no aparegui sinó uns moments, prova que Plató mentre escrivia

  1. Kohde, Philologus, vol. 49 (1890). La necessària concisió ens impedeix d'anar al detall d'aquesta afirmació com d'altres.