Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/17

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

el Teetet no tenia escrites les altres dues obres, car si hagués escrit el Teetet després d'elles hauria volgut conservar la unitat de personatges. També el Polític és posterior al Sofista, car aquest hi és citat sovint.
 El Crítias és explícitament una continuació del Timeu. Això és tot.
 Un altre criteri l'ofereixen certes qualitats estètiques dels diàlegs. En general es pot observar que uns diàlegs són veritables finíssimes obres d'art: el Protàgoras, el Convit, el Fedó, per exemple. En canvi, d'altres diàlegs són escrits amb una gran negligència pel que fa a la composició. A priori no hi ha cap raó per suposar més aviat en ascens que en descens o viceversa l'obra platònica. Però lògicament, els dos estils no deuen coexistir. Per tant, és natural que els diàlegs de forma acurada siguin en general d'una mateixa època i els de forma imperfecta d'una altra època. Altrament els diàlegs platònics escrits amb negligència pel que fa a la forma, no donen pas la impressió d'assaigs, sinó més aviat d'un interès exclusiu pel fons, el qual per altra banda és molt més profund i complicat que el dels diàlegs de segona intenció estètica. Tot això fa versemblant que els diàlegs d'intenció estètica precedeixin els altres.
 Altrament, sovint en els primers diàlegs un personatge explica una conversa: en aquest cas tot sovint cal usar formes com «digué», «vaig dir», etc. En el Teetet s'evita deliberadament aquesta manera d'escriure. És lògic que un cop descoberts per Plató els defectes d'aquesta forma de composició, hagi procurat d'evitar-los. Tots els diàlegs, doncs, on es dóna aquesta manera de compondre, seran probablement anteriors al Teetet.
 Hi ha encara com a criteri per a l'ordre dels diàlegs el contingut filosòfic, però aquest criteri és molt subjectiu. Ningú no pot dir a priori en Plató, quina entre dues opinions contràries és el seu darrer mot. Tal afirmació és aquí un problema proposat, mentre en un altre lloc l'autor l'exposa com una cosa certa. El moment del dubte és anterior o posterior al de la convicció? Es tracta