Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/20

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


δῆλον ὅτι δῆλον ὡς -ἢ οὒ -ἢ πῶς τί μήν; χρεών
1
2
3
4
5
6
7
Apologia
7
3
Critó
3
8
Eutífron
5
2
Laques
7
Càrmides
2
7
Lisis
5
1
Protàgoras
15
4
Hípias Menor
3
Hípias Major
7
1
Gòrgias
15
25
Menó
12
5
Eutidem
11
7
Cratil
17
8
Menexen
1
8
Convit
6
7
Fedó
6
14
República I-X (Rep. I sol)
47(7)
2(-)
11(-)
2(-)
35(-)
Fedre
8
3
12
Teetet
1
3
13
Parmènides
4
1
6
Sofista
10
8
4
12
1
Polític
10
2
3
20
1
Filebos
8
5
10
26
Timeu
1
4
3
Crítias
1
2
Lleis
16
14
10
11
48
57


 Examinem purament quatre particularitats de l'estil platònic que podran donar idea del mètode.[1]
 A les columnes 2 i 3 hi ha dues fórmules equivalents: δῆλον ὅτι i δῆλον ὡς.[2] Plató pot usar indistintament qualsevol de les dues. En molts diàlegs l'única forma usada és la primera, en altres en canvi la segona la substitueix molt sovint. A les columnes 4 i 5 hi ha igualment dues formes equivalents.[3] També la primera és exclusivament usada en un grup de diàlegs i es veu substituïda moltes vegades per la segona en altres. La forma τί μήν; de la columna 6 no és usada sinó en un petit grup de

  1. Per a mès detalls vegi's les obres citades de Lutoslawsky, Ritter i V. Arnim. Cal advertir que no sempre estan d'acord els autors sobre particularitats de tècnica.
  2. Per a l'ús d'aquesta forma vegi's Eutífron 3a.
  3. Exemple del seu us pot ésser Eutífron 16c.