Aquesta pàgina ha estat validada.
| δῆλον ὅτι | δῆλον ὡς | -ἢ οὒ | -ἢ πῶς | τί μήν; | χρεών | |
| Apologia | ||||||
| Critó | ||||||
| Eutífron | ||||||
| Laques | ||||||
| Càrmides | ||||||
| Lisis | ||||||
| Protàgoras | ||||||
| Hípias Menor | ||||||
| Hípias Major | ||||||
| Gòrgias | ||||||
| Menó | ||||||
| Eutidem | ||||||
| Cratil | ||||||
| Menexen | ||||||
| Convit | ||||||
| Fedó | ||||||
| República I-X (Rep. I sol) | ||||||
| Fedre | ||||||
| Teetet | ||||||
| Parmènides | ||||||
| Sofista | ||||||
| Polític | ||||||
| Filebos | ||||||
| Timeu | ||||||
| Crítias | ||||||
| Lleis |
Examinem purament quatre particularitats de l'estil platònic que podran donar idea del mètode.[1]
A les columnes 2 i 3 hi ha dues fórmules equivalents: δῆλον ὅτι i δῆλον ὡς.[2] Plató pot usar indistintament qualsevol de les dues. En molts diàlegs l'única forma usada és la primera, en altres en canvi la segona la substitueix molt sovint. A les columnes 4 i 5 hi ha igualment dues formes equivalents.[3] També la primera és exclusivament usada en un grup de diàlegs i es veu substituïda moltes vegades per la segona en altres. La forma τί μήν; de la columna 6 no és usada sinó en un petit grup de
