Aquesta pàgina ha estat validada.
δῆλον ὅτι | δῆλον ὡς | -ἢ οὒ | -ἢ πῶς | τί μήν; | χρεών | |
Apologia | ||||||
Critó | ||||||
Eutífron | ||||||
Laques | ||||||
Càrmides | ||||||
Lisis | ||||||
Protàgoras | ||||||
Hípias Menor | ||||||
Hípias Major | ||||||
Gòrgias | ||||||
Menó | ||||||
Eutidem | ||||||
Cratil | ||||||
Menexen | ||||||
Convit | ||||||
Fedó | ||||||
República I-X (Rep. I sol) | ||||||
Fedre | ||||||
Teetet | ||||||
Parmènides | ||||||
Sofista | ||||||
Polític | ||||||
Filebos | ||||||
Timeu | ||||||
Crítias | ||||||
Lleis |
Examinem purament quatre particularitats de l'estil platònic que podran donar idea del mètode.[1]
A les columnes 2 i 3 hi ha dues fórmules equivalents: δῆλον ὅτι i δῆλον ὡς.[2] Plató pot usar indistintament qualsevol de les dues. En molts diàlegs l'única forma usada és la primera, en altres en canvi la segona la substitueix molt sovint. A les columnes 4 i 5 hi ha igualment dues formes equivalents.[3] També la primera és exclusivament usada en un grup de diàlegs i es veu substituïda moltes vegades per la segona en altres. La forma τί μήν; de la columna 6 no és usada sinó en un petit grup de