Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/66

cavalls i a tots els altres animals? Així és, en efecte, tant si tu i Anitos ho concediu com si no. Quina felicitat, en canvi, pels joves, si un home sol els fes malbé, i en canvi tots els altres els fessin millors. cPerò la veritat és, Meletos, que estàs demostrant que no has pensat mai en els joves i manifestes ben clar la teva indiferència per ells, i que res d'allò per què em duus davant dels tribunals t'ha preocupat mai.
 Digues-me encara, per Zeus, Meletos, si és millor de conviure amb gent de bé o amb malvats? Respon-me, que no et demano res de difícil. Els malvats no fan el mal a les persones que els volten, els bons, en canvi, el bé? — Certament. d— Hi ha ningú que s'estimi més rebre danys que favors de les persones que estan amb ell? Respon, bon amic, car la llei et mana de respondre. Hi ha ningú que vulgui rebre danys? — Ningú certament. — Digues, doncs, tu em portes aquí perquè faig malbé els joves i els faig tornar més dolents intencionadament o sense voler? — Per mi, intencionadament. — Què direm, Meletos? Tu a la teva edat ets tant més savi que jo a la meva, que coneixes que els dolents sempre fan algun mal a les persones que els volten, mentre que la gent de bé fa algun bé, ementre que jo he arribat a tal punt d'ignorància que desconec àdhuc això: que si faig tornar dolent algú dels que em freqüenten, corro el perill de rebre d'ell algun mal? Com pots dir que jo puc fer un mal tan gran voluntàriament? Això no t'ho creurà, em penso, ni jo ni cap altre home. Doncs bé, o bé no corrompo ningú, o si ho faig és sense intenció. 26En tots dos casos tu ments. Si jo corrompo sense intenció, és un d'aquells errors involuntaris, els quals, segons la llei, no es porten aquí, sinó que cal prendre particularment la persona en qüestió i instruir-la i renyar-la. Car és evident que si sóc ensenyat deixaré de fer el que ara faig sense intenció. Però tu has evitat tota ocasió de trobar-te amb mi i instruir-me, i ara em duus aquí on segons la llei només han d'ésser duts els que necessiten càstig i no els que necessiten instrucció.
 És, doncs, ja ben evident, atenesos, el que deia: que Meletos