Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/90

en alguna cosa de molts altres homes. Ara bé; si aquells de vosaltres que semblen distingir-se dels altres en saviesa, en valor o en alguna altra virtut, es portessin així, fóra una vergonya. I jo he vist moltes vegades gent que semblaven alguna cosa i que davant dels tribunals es comportaven d'una manera estranya, com si pensessin qui sap quines coses havien de passar si els calia morir, talment com si estiguessin segurs de la immortalitat en el cas que vosaltres no els condemnéssiu a mort. Aquests em semblen cobrir de vergonya la ciutat. Car algun foraster es pot pensar que els atenesos que es distingeixen per llur virtut,b aquells que els conciutadans han triat per a les magistratures i els altres honors, no es distingeixen en res de les dones. Això, atenesos, és cosa que no havem de fer els que tenim fama d'ésser alguna cosa, i si ho fem, vosaltres no ens ho haveu de permetre, ans us cal demostrar que més aviat condemnareu aquell que doni aquest espectacle deplorable, posant en ridícul la ciutat, que aquells que es comporten amb calma.
 Llevat de la qüestió del bon nom, atenesos, no em sembla just de suplicar als jutges, cni per mitjà de precs obtenir l'absolució, sinó exposant els fets i tractant de persuadir. Car el jutge no seu aquí per repartir la justícia com un favor, sinó per jutjar. I el que ha jurat no és d'afavorir aquell que li sembli, sinó de jutjar segons les lleis. Cal, doncs, que no ens acostumeu ni us acostumeu vosaltres mateixos al perjuri; car uns i altres ens faríem culpables d'impietat. No vulgueu doncs, atenesos, que jo faci aquestes coses que no em semblen ni belles, ni justes, ni agradables als déus, dara que, per Zeus, justament Meletos m'ha acusat d'impietat. Car és evident que si us convencés i amb precs fes violència al vostre jurament, us ensenyaria a pensar que no hi ha déus, i així amb la meva defensa en realitat m'acusaria de no creure en els déus. I no es pas així de bon tros, car jo hi crec, atenesos, com cap dels meus acusadors; per això deixo a les vostres mans i a les del déu, de decidir què serà millor per a mi i per a vosaltres.