Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/225

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

quaranta duros; les altres ictèriques, en un departament separat a veure venir si'n comparexían més. Era aquella una contentació individual y complerta; parexía que tothom hagués recobrat la vista y la claretat perduda y aniquilada a causa d'un determini mal entès ò mal disposat que, si's té de dir tal com es, no podía abonarse de cap de les maneres.
 Vínga ara V, S., si majors ocupacions no'l destorban; vínga y veurà'l carrer de Fernando y la Plassa Real que desde llavors brilla ab un sobreximent de llum qu'hi podrà llegir una carta al mitx de la plassa encara que s'haja dexat les ulleres al altre sobretodo.
 Tot se va compondre: s'encararen les persones, se van travessar esplicacions, y com les bones paraules fan menjar als malalts, no hi hagué tossuts ni perfidiosos; cada qual s'establí en lo lloch que per categoría li pertocava, y la virtut va quedar triumfant y l'honor recompensat.
 No son los que recorren, Excelentíssim Senyor, gent de partit, ni estan compromesos a posar falques a la roda del govern. Nó, Senyor; tal vi-