Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/228

que no'ns visiten aquells investigadors de mostatxos ferrenyos, d'ulls escuadrinyadors, que d'una mirada ja han passat milans a tot lo que hi hà al establiment; que preguntan més que cap notari, y qu'un hom los hi contesta ab embuts per que la llengua es dificultosa pera posar les zetes a lloch y altres membres del abecedari.
 Que brilli l'Arch de Sant Martí després de la tempestat. ¿Que no ho veu que la bolsa baxa y tot ne valdrà de menos, interessos y persones? Vínga, donchs, un altre abràs de Vergara y ¡A las armas ciudadanos! però que sían les de la pau, de la concordia y'l treball! Alsen los matalassers les vergues de frexa qu'estarrufan los borrallons de peresosa llana; vínguen los bregadors a fer saltar la cramuxa qu'empareda'l llí; foch desseguida al carbó de pedra que fa rabiar l'aygua y la obliga a treballar; qu'encaxen les rodes grosses ab les mitjanes, com les mans d'uns enamorats qu'entrellassan los seus dits dientse cosetes dolses, y que brunzegin elles revoltant, y al seu terme que's fassan festes y que canten ena-