Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/248

y prou n'han malgastat de ciencia sens aprofitar.
 En aquella reunió de coneguts se'n parlava molt de política: tots drets, en rodona, devant del vetllador ab lo cap baix, mirant fixament al Sidro com adobava calsat, seguint ab interès l'operació curiosa de cloure alguna obertura ò desahogo fals del borceguí, per hont la mitja havía sortit a guaytar terreno desprestigiant lo caudal de son duenyo; ò vegentli cambiar les bigoteres d'unes levítiques sabates; posar entresuelo als talons, ò aquelles tundes que donava a la sola rebelde, apoyada la forma de boca terrosa sobre la falda, per l'estil d'una mare peguissera quan castiga al infant rebeco. El Sidro prestava atenció y responía a tots sens destorbarse may; acotat demunt la feyna, no més alsava'ls ulls per repartir una mirada general a la concurrencia, quan havía d'encerar fils per fer nyinyol, qu'axò ho feya d'esma fregant lo palmell pel devantal de cuyro, caragolant lo llí, donantli, de tant en tant, unes fregues seques de pega, ò quan esmolava la falzilla,