Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/268

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

a anar al infern, — segons informes, — al menos que hi sàpiga anar ab alegría.

* * *


 Axís que la conversa's generalisa y tothom parla y parla be, y'ls uns als altres cedexen la rahó; quan les copes quedan plenes fins a mitx ayre y ningú les porta als llavis, y venen los camarers a retirar la vaxella y a tirar culleretes de cafè en una matexa tassa; y se li acut a qualsevol treure'l rellotge y manifestar l'hora als que no'n tenen de fer rès; ja poden estar segurs de que'l convit s'ha acabat, y vulgas que nó, s'ha de seguir l'exemple d'uns quants timorats que se despedexen y't despedexen per que te'n vagis a retiro.

* * *


 Les dues de la matinada'ns tocaren a uns quants desvetllats, pels voltants de la Seu.
 La conversa era agradosa, l'hora solemne, la quietut molta, y la sòn apartada.