Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/98

Ja t'ho esplicaré del modo que va anar.
 — Ja m'ho penso; vares tenir diferencies ab l'amo, una paraula va portar l'altra y li vas donar los quartos.
 — Errada... Ell me'ls va donar a mi. Bevèm primer. ¡Quín vi! axò es aygua directa de la bota estant. Dónam foch, Badó. Corrent, agafèmho desde'l bell principi.
 Un día, comparexo a l'obra, y al llindar de la tanca, a dalt d'un post, hi reparo unes lletres negres com un mal esperit: era un bàndol. Badó, del amo de la finca segons vaig indagar. Un bàndol que no més tenía aquestos dos articles. Primero: No se premite trabajar en los días de fiesta.
 — Bona ordenansa, Baldiri, no era cap tonto'l qui la va dictar.
 —Atúrat, atúrat. Segon: Se prohibe toda blasfemia a los artistas de la presente obra.
 — Què volía dir?
 — ¡Me caso ab Sivilla! vèt aquí lo que vaig preguntar. ¡Ay malvinatge la..! míra, no puch, ho tinch privat per mi mateix, per que no vull rene-